Referències i tributs

Referències i tributs

L'atmosfera decadent i angoixant que traspua l'obra té un paral·lel amb els films futuristes Blade runner (estètica punk, atmosfera carregada...) o Terminator (pel que fa a la brutícia i la deixadesa que hi ha arreu en el futur).

Tot i que la saga està ambientada dins al Sistema Solar (i no pas en galàxies llunyanes), s'entreveu la influència d'altres pel·lícules o sèries mítiques de ciència-ficció. Així, l'arma anomenada ardatan està inspirada en una arma nimbari de la sèrie Babylon 5 pel que fa a la forma, tot i que, en essència, ve a ser un tribut a les espases làser de Star wars (per exemple, en el fet que van ser desenvolupades per uns antics mestres lluitadors saturnians ja extingits). El personatge Dzorian (que apareix en el volum III) és també un homenatge a Darth Vader de Star wars (encara que la vestimenta és totalment diferent).

Hi ha escenes de la saga que són picades d'ullet a altres grans obres de ciència-ficció, com 2001: una odissea de l'espai (l'ardatan com a instrument que permet evolucionar de feble a fort, tal com un mico prehistòric fa amb un os), els films Mad Max, els films Matrix (per l'estètica d'alguns personatges), la sèrie-film Star trek o la sèrie de contes Jo, robot de n'Isaac Asimov (els robotrons mega, armes de guerra poderoses, estan inspirats en els grans robots de Mercuri que apareixen en un dels contes).

L'esperit dels foralleis també beu de la sèrie de dibuixos animats japonesa Capità Harlock i de la sèrie-film Serenity / Firefly.

Les portades de les novel·les són obra de l'il·lustrador Didac Coliman; tenen un aspecte de coberta de còmic com a al·lusió al còmic fantasiós japonès (conegut a Occident amb el terme "manga").

L'autor (Xavier Rull) i l'editor (Ferran Marín) durant el procés d'edició de «Skørdåt I» (2019)


Característiques de l'obra

La ciència-ficció és molt humana. No hi ha teletransportació, ni extraterrestres... tot és molt humà. De fet, en les qüestions tecnològiques hi ha més ciència que ficció. Així, pràcticament tota la tecnologia, la física i la química són reals (tal com existeixen o s'està desenvolupant al segle XXI). Només s'han creat expressament els elements justos per a fer efectiva la trama (per exemple, progravitatoris i antigravitatoris (encara que estan inspirats en la levitació magnètica, que és possible avui dia) o el temps que es triga a anar a Mart (avui són 4 mesos en el trajecte més curt, però a la saga és d'uns quants dies)).

Els protagonistes són vulnerables. En efecte, els tripulants de la nau sovint són ferits; i més d'una vegada són vençuts pels seus enemics. En això es diferencien del comportament prototípic d'un "bo" d'una història, que sovint se'n surt sense ni una rascada (vegeu els films de l'agent 007 o de guerrers musculats interpretats per actors com Arnold Schwarzenegger). Fent un paral·lelisme amb els dos models de cançó de gesta medieval, l'agent 007 és com la Chanson de Roland, on Rotllan mata desenes d'enemics amb un sol cop d'espasa mentre que a ell no el fereixen; en canvi, els skørdåtians pateixen en un combat, com ho fa el Cid al Cantar del mío Cid, que cau ferit mentre lluita amb l'espasa.

Llenguatge col·loquial evolucionat. En els diàlegs s'hi reflecteixen elisions fonètiques que són habituals en la parla actual però que no s'escriuen pas. Això permet al lector de tenir la sensació que es troba davant d'una parla evolucionada respecte de la parla actual.