Estil / Referències i tributs

Referències i tributs

L'atmosfera decadent i angoixant que traspua l'obra té un paral·lel amb els films futuristes Blade runner (estètica punk, atmosfera carregada...) o Terminator (pel que fa a la brutícia i la deixadesa que hi ha arreu en el futur).

Tot i que la saga està ambientada dins al Sistema Solar (i no pas en galàxies llunyanes), s'entreveu la influència d'altres pel·lícules o sèries mítiques de ciència-ficció. Així, l'arma anomenada ardatan està inspirada en una arma nimbari de la sèrie Babylon 5 pel que fa a la forma, tot i que, en essència, ve a ser un tribut a les espases làser de Star wars (per exemple, en el fet que van ser desenvolupades per uns antics mestres lluitadors saturnians ja extingits). El personatge Dzorian (que apareix en el volum III) és també un homenatge a Darth Vader de Star wars (encara que la vestimenta és totalment diferent).

Hi ha escenes de la saga que són picades d'ullet a altres grans obres de ciència-ficció, com 2001: una odissea de l'espai (l'ardatan com a instrument que permet evolucionar de feble a fort, tal com un mico prehistòric fa amb un os), els films Mad Max, els films Matrix (per l'estètica d'alguns personatges), la sèrie-film Star trek o la sèrie de contes Jo, robot de n'Isaac Asimov (els robotrons mega, armes de guerra poderoses, estan inspirats en els grans robots de Mercuri que apareixen en un dels contes).

L'esperit dels foralleis també beu de la sèrie de dibuixos animats japonesa Capità Harlock i de la sèrie-film Serenity / Firefly.
 
Altres referències de culte se cenyeixen a un personatge. Per exemple, na Rakkett té reflexos de na Lisbeth Salander, la protagonista de la saga Millennium, i d'altres de semblants, com l'heroïna Aes Flux (de la pel·lícula Aeon Flux). I na Djènia vesteix una brusa blanca i una armilla, mentre du dues pistoles en sengles cartutxeres a les cuixes: va abillada exactament igual que en Han Solo de Star wars, en un homenatge a aquest personatge.

En qualsevol cas, no tot són referències futuristes: a vegades es poua en la història per a inspirar algunes escenes. El volum VIII (Benvinguts a l'infern) conté una batalla entre naus (una saga galàtica que es preui ha de tenir-ne una!) on els skørdåtians estan en inferioritat. Aquesta batalla espacial està basada en una contesa marítima real que va tenir lloc al segle XIII entre la flota catalanosiciliana i la flota francopisana: la batalla de Nicòtera (11 octubre 1282). La quantitat de naus en combat varia (al segle XIII eren 14 naus catalanosicilines contra 48 dels seus oponents), però el desenvolupament de la batalla és semblant en tots dos escenaris. (Vegeu el llibre Història militar de Catalunya, volum II, d'en Francesc Xavier Hernàndez, editorial Rafael Dalmau, 2002, pàgines 257-259.)
 
Les portades dels volums I i II són obra de l'il·lustrador Didac Coliman; tenen un aspecte de coberta de còmic com a al·lusió al còmic fantasiós japonès (conegut a Occident amb el terme "manga").

L'autor (Xavier Rull) i l'editor (Ferran Marín) durant el procés d'edició de «Skørdåt I» (2019)


Característiques de l'obra

Volums autoconclusius. Cada volum narra una història aïllada respecte dels altres volums. Per tant, un lector pot llegir-se tranquil·lament qualsevol volum sense haver-se llegit els anteriors (encara que, lògicament, si un llegeix els volums precedents hi ha coses que es copsen millor, com aspectes de la psicologia dels personatges, i també hi ha detalls que fan més gràcia).

 

Subtrames. Com en tota saga (o com passa en les sèries audiovisuals), hi ha petits arguments secundaris que van apareixent al llarg dels diversos volums de la saga. Per exemple, com es construeix la relació entre en Mikka i na Rakkett (volums I a V); com es construeix la relació entre en Denk i n'Athena (volums I a IV); com es forja l'equip (volum VI i altres punts); valoracions sobre com és la societat (volums I, II, III, IV, V i VIII), etcètera.

 

Estil literari audiovisual. Com s'ha apuntat, la saga està impregnada de cultura cinematogràfica. Per això, l'estil literari evoca la manera de narrar del cinema o de les sèries. Així, mentre llegeix, el lector "veu" les escenes com si es trobés davant d'una pantalla. El text defuig l'artifici literari o les descripcions llargues, i se centra en l'argument (l'acció, en definitiva) i els diàlegs. Els adjectius que s'hi han posat són pocs: els justos per a crear, en una situació narrativa concreta, una atmosfera determinada.

 

Ciència-ficció molt humana. No hi ha teletransportació, ni extraterrestres... tot és molt humà. De fet, en les qüestions tecnològiques hi ha més ciència que ficció. Així, pràcticament tota la tecnologia, les armes, la física i la química són reals (tal com existeixen o s'estan desenvolupant al segle XXI). Només s'han creat expressament els elements justos per a fer efectiva la trama (per exemple, progravitatoris i antigravitatoris (encara que estan inspirats en la levitació magnètica, que és possible avui dia) o el temps que es triga a anar de la Terra a Mart (avui dia són set mesos en el trajecte més curt, però a la saga sols calen uns quants dies)).

 

Protagonistes vulnerables. Els tripulants de la nau sovint són ferits; i més d'una vegada són vençuts pels seus enemics. En això es diferencien del comportament prototípic d'un "bo" d'una història, que sovint se'n surt sense ni una rascada (vegeu els films de l'agent 007 o de guerrers musculats interpretats per actors com Arnold Schwarzenegger). Fent un paral·lelisme amb els dos models de cançó de gesta medieval, l'agent 007 és com la Chanson de Roland, on Rotllan mata desenes d'enemics amb un sol cop d'espasa mentre que a ell no el fereixen; en canvi, els skørdåtians pateixen en un combat, com ho fa el Cid al Cantar del mío Cid, que cau ferit mentre lluita amb l'espasa.
 
Llenguatge col·loquial evolucionat. En els diàlegs s'hi reflecteixen elisions fonètiques que són habituals en la parla actual però que no s'escriuen pas. Això permet al lector de tenir la sensació que es troba davant d'una parla evolucionada respecte de la parla actual.
 
Variació geolectal. Malgrat que en un futur es parla una sola llengua, totes les llengües tenen variació interna (són els anomenats dialectes o geolectes). Per tant, si la saga vol ser realística en temes tecnològics, en aquesta llengua del futur també ha d'haver-hi variació geolectal. Per això, en Denk i na Rakkett (que són de Ganimedes, un satèl·lit de Júpiter) parlen tarragoní (altres personatges de la zona de Júpiter també). Els seus trets lingüístics difereixen poc de la forma estàndard del català (aquella amb què sol escriure tothom en textos formals), però, com passa en la realitat, tenen algun element singular. En Kross (que és d'una estació espacial d'Urà) parla gironí. En Zuüb (que és de Tritó (Neptú)) parla mallorquí. Na Lylya (que és de Jàpet (Saturn)) parla nord-occidental. Al contínuum Terra-Lluna-Mart es parla central (i per això divergeix molt poc de la forma estàndard del català), en part perquè, a la Terra, hi viuen els que tenen més poder adquisitiu (això afecta na Djènia, en Mikka i n'Athena). Altres tripulants de la nau tenen altres trets (n'Iris, d'Oberó (Urà), presenta una manera de parlar central més arcaïtzant en els mots però més evolucionada fonèticament; na Freya, de Mercuri, parla valencià).
 
Estructura narrativa plantejament/nus/desenllaç adaptada a dues escales. La teoria literària i cinematogràfica estableix que tota història ha de tenir un plantejament, un nus (o desenvolupament) i un desenllaç. Però la saga adapta aquest convencionalisme a la seva pròpia dinàmica. Així, el volum I té una presentació dels personatges una mica extensa (a partir de diàlegs entre na Rakkett i el nouvingut Mikka) abans d'arribar al plantejament de l'aventura que es narra al volum. Però això es fa així perquè, alhora, tot el volum I fa de plantejament de tot el que s'explica al llarg de la saga. En efecte, encara que els volums siguin autoconclusius i, per tant, cada un d'ells narri una història aïllada, en concloure el volum I el lector es pregunta: aquests, per què fan aquesta feina?; com han arribat fins aquí?; per què són com són?; què farà n'Athena a la pregunta que li planteja en Denk? Tot això anirà desenvolupant-se al llarg dels altres volums. Així doncs, la saga adapta el trinomi plantejament/nus/desenllaç a dues escales: l'escala de cada volum i l'escala de tota la saga, de manera que el volum I també serveix tot ell de plantejament a una escala narrativa més gran.
 
Allunyament dels patrons de la ciència-ficció clàssica. La literatura de ciència-ficció sol incloure situacions de gran reflexió filosòfica o psicològica a partir dels pensaments dels personatges (per exemple, sobre cap on va la humanitat). A vegades són més importants les reflexions dels protagonistes que l'acció en si. Aquesta circumstància ha portat els crítics literaris de ciència-ficció a bescantar aquelles obres que, malgrat estar ambientades en el futur i haver-hi naus espacials, no inclouen reflexions d'aquesta mena. Aleshores es pot fer servir l'etiqueta "d'aventures espacials", com si es fes un paral·lelisme amb històries de gàngsters dels anys 20 del segle XX, el Far West o els pirates dels mars del segle XVIII. Cap problema: l'important és que el lector xali estant al costat d'uns aventurers i vivint-ne les peripècies, i no pas les etiquetes posades per aquelles persones a qui agraden més les lectures denses o pesades.