El Sistema Solar


Any 2652. Hi ha més de 700 mil milions de persones. El Sistema Solar està superpoblat i al caire del col·lapse. Els béns bàsics escassegen: menjar, aigua, aire, energia (electricitat, gas, carburant), habitatge… i són objecte de tràfic i sobrepreus. Les deixalles, la brutícia i la contaminació són un problema endèmic arreu i, a causa de la massificació, les malalties i epidèmies fan estralls entre la població.

Els rics i poderosos, allotjats a la Terra, generen els seus descendents amb tècniques genètiques in vitro, i creen éssers amb l'estètica, el sexe i la immunitat patològica predeterminada. En canvi, la gent pobra viu amuntegada als satèl·lits exteriors (i als barris humils de la Lluna i Mart) i en les innombrables estacions especials antigues que hi ha escampades pel Sistema Solar (fredes, brutes, rònegues i insalubres); i procreen amb el mètode tradicional, el sexe, de manera que no es pot evitar que sorgeixi gent amb deficiències o amb una immunitat escassa.

Tota la Humanitat està sota un únic Govern. Les antigues nacions de la Terra fa molt de temps que han desaparegut.

El Govern, però, no és escollit democràticament, sinó mitjançant pactes entre grans empreses (constructores, mineres, audiovisuals, armamentístiques, robòtiques i energètiques (gasistes, petrolieres, elèctriques)). Per això, tota l'Administració pública està corcada per la corrupció. Cada membre del Govern mira només per ell, pels seus i pels poderosos que l'han col·locat allà. Els problemes de la població són menystinguts pels governants (per exemple, el sistema sanitari és molt precari i l'escolarització només arriba a les primeres edats).

A part, en cada satèl·lit o planeta, el Govern de la Terra hi designa un governador, encarregat de les qüestions locals, de l'ordre públic i del cobrament d'impostos; però com que el Govern de la Terra està en fallida, els governadors han acabat sent dictadors que imposen la seva llei.